|
| |
|
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: William Dieterle.
Guionista: John Howard Lawson.
Actors principals: Madeleine Carroll, Henry Fonda, Leo Carrillo, John Halliday, Vladimir Sokoloff, Robert Warwick, Reginald Denny i Peter Godfrey.
Productora: Walter Wanger Productions.
|
|
SINOPSI: El poble de Castelmare sofreix un dramàtic bloqueig d’aliments. La filla d’un marxant estranger d'art és utilitzada per un company sense escrúpols del seu pare per a passar un missatge al bàndol enemic amb la finalitat d'interceptar el vaixell que ha de portar provisions. Múltiples situacions de traïció i contraespionatge, potenciades per la frustrada relació d’enamorament entre els dos protagonistes.
|
|
COMENTARIS: El rètol inicial situa l'acció a “Espanya, primavera de 1936”. A part d'aquest esment, en cap moment s'expliciten les tendències dels contendents. Cap referència política ni ideològica, excepte la defensa de valors universals com la llibertat, la pau, la felicitat, l'amor a la pròpia terra i als éssers pròxims...
“El film és curiosament irreal considerant el rerafons tan severament real que conté per sí sol”. Frank S. Nugent.
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- |
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Mitchell Leisen.
Guionistes: Billy Wilder i Charles Brackett.
Actors principals: Claudette Colbert, Ray Milland i Victor Young.
Productora: Arthur Hornblow Jr – Paramount.
|
|
SINOPSI: Acabada la guerra, un pilot Lincoln és salvat de ser afusellat pels nacionals per una periodista americana que viatja a la recerca d'un reportatge sensacionalista. Escapen a París i inicien una relació sentimental, entorpida per les pretensions professionals d’ella. Al cap d’un temps, enamorats, decideixen abandonar les seves carreres i retornar als EUA per a casar-se, al mateix temps que Alemanya envaeix Polònia. El seu vaixell és bombardejat, i ells tornen als seus respectius càrrecs per a lluitar contra el nazisme i deixen els seus plans matrimonials per al final de la 2ª Guerra Mundial.
|
|
| COMENTARIS: El rètol inicial situa l'acció a “Espanya, estiu de 1939; la guerra civil ha acabat...”. La guerra civil espanyola es pren com un referent amb el qual sintetitzar les preferències entre els bàndols combatents que s'enfrontaran també a la 2ª Guerra Mundial (és l’any 1940).
Encara que en clau de comèdia romàntica, els dubtes i renúncies dels protagonistes -que arriben a “enterrar” simbòlicament els seus respectius passats- són usats en el guió com a elements per a emfatitzar la resolució final en favor de la participació dels protagonistes (per tant, la intervenció dels EUA) a la 2a Guerra Mundial. En aquest sentit, la Guerra Civil Espanyola s'utilitza per a recordar als americans -són múltiples les referències als compatriotes dels protagonistes- les conseqüències de la no-intervenció.
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- |
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Michael Curtiz
Guionista: Julius J. Epstein i Philip G. Epstein
Actors principals: Humphrey Bogart, Ingrid Bergman, Claude Rains, Paul Henreid i Peter Lorre.
Productora: First National Picture i Hal B. Wallis – Warner Bros.
|
|
SINOPSI: El cafè de Rick a Casablanca és el lloc de trobada on els europeus que escapen de la 2ª Guerra Mundial intenten aconseguir visats per a volar cap als EUA. Un dia apareix un antic amor, casada ara amb un líder de la resistència anti-nazi. La seva escapada intentarà ser impedida per la policia francesa i les forces d'ocupació nazi.
|
|
| |
COMENTARIS: La censura espanyola va canviar dos diàlegs en els quals s'esmentava el passat suport de Rick a la causa republicana espanyola. |
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- |
|
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Richard Wallace.
Guionista: Warren Duff.
Actors principals: John Garfield, Maureen O´Hara, Patricia Morisson i Walter Slezak.
Productora: Warner Bros.
|
|
SINOPSI: Un ex brigadista amb seqüeles psicològiques per tortures rebudes a la Guerra Civil Espanyola torna a Nova York perquè ha mort un company d'armes i està convençut que ha estat assassinat. Allí entra en contacte amb una trama de refugiats centreeuropeus -que acabarà resultant d'espies nazis- a la recerca de l’estandard dels brigadistes que ell conserva amb honor. |
|
COMENTARIS: Guió pèssim, confús, increïble i absurd. Tot i les referències explícites a Espanya, els comentaris són transversals i genèrics, sense cap relació històrica directa. No obstant això, queda clar que els brigadistes eren persones idealistes i de forts principis morals. Garfield va canviar de Major per interpretar aquest paper donada la seva afinitat amb el protagonista (!?).
El New York Times va dir sobre la pel·lícula: “Un dels melodrames més inusuals i més provocativament fet dels últims mesos”. |
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- |
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Herman Shumlin.
Guionista: Dashiel Hammett.
Actors principals: Bette Davis, Paul Lukas, Lucile Watson, Geraldine Fitzgerald i George Coulouris.
Productora: First National Pictures – Warner Bros.
|
|
SINOPSI: Un matrimoni (ell alemany) i els seus 3 fills tornen a casa de la dóna als EUA, després de 17 anys vivint a Europa. Lluitadors antifeixistes, trobaran a la casa de la família un convidat nazi, que intentarà aprofitar-se de la situació fent-los xantatge.
|
|
COMENTARIS: El film és bàsicament antinazi. Però en les diferents situacions i diàlegs s'introdueixen referències a la Guerra Civil Espanyola, sobretot en relació a la participació del protagonista en el bàndol republicà.
Però la pel·lícula ha d’emmarcar-se, sobre tot, en l'apartat de la recerca de conscienciació de la societat nord-americana respecte a la participació dels EUA en la 2ª Guerra Mundial, que era el debat polític principal de l'any 1943. En aquest sentit, la pel·lícula enllaça amb Arise my love, si bé en ella es substitueix el destinatari rural del Mid-West pel financer burgès de Washington DC.
La pel·lícula té una estructura molt maldestra i desigual, i tota la primera part -excepte la conversa del tren- és absolutament prescindible. La segona, en canvi, -a partir de l'escena del piano- té una càrrega dramàtica intensa, basada en la ideologia que impregna els diàlegs. En la discussió entre Paul Lukas i el convidat nazi es manifesten els valors morals de les parts, si bé acaba amb l'assassinat del pro-nazi per part de l’heroi. El rerafons -que vindrà ressaltat per la frase final de Bette Davis “I’m not brave... But when the time comes... I’ll do my best!”- és la necessitat per parts dels americans de comprometre’s amb els ideals que tant havien defensat, ara, a la 2a Guerra Mundial.
A destacar l'escena de l'ambaixada alemanya, plena de convidats espanyols i italians. Basada en una obra teatral de Lillian Hellman, ferma defensora de la República, (va estar a “Hollywood contra Franco” fins al penúltim tall de muntatge). |
|
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
|
For Whom the Bell Tolls (EUA, 1943)
www.imdb.com/title/tt0035896
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director:Sam Wood.
Guionista: Dudley Nichols.
Actors principals: Gary Cooper, Ingrid Bergman, Katrina Patxinou, Akim Tamiroff, Arturo de Cordova i Joseph Callelia.
Productora: Paramount.
|
|
SINOPSI: Un brigadista nord-americà és enviat a la serra de Gredos amb la missió de volar un pont. S'uneix a un grup de guerrillers republicans en crisis, amb els quals conviurà 3 dies de tensió i amor. |
|
COMENTARIS: El conflicte entre bàndols queda completament anul·lat per les situacions de tensió personals entre el reduït grup de guerrillers, el que converteix el film en una espècie de western on l'heroi ha de complir una missió puntual mentre té una relació amb “la maca del lloc”.
La guerra és al fons, com a simple referent ambiental. S'esmenta la República diverses vegades i una sola als “nacionals”. Punt de vista distant i amb l’ideal de la imparcialitat en ment -a més d'una visió més aviat sòrdida d'ambdós bàndols. Curiosament, l'escena més dura sobre els horrors de la guerra és la que mostra el linxament dels conservadors d'un poble per part d'una massa de republicans exaltats, o l'execució a sang freda d'uns guàrdia civils a mans d'un dels guerrillers.
És evident que el major interès en la producció del film va ser el d'aprofitar l'èxit de la novel·la de Hemingway -de la qual en realitat no en difereix tant- i explotar la química de la relació Cooper-Bergman, al mateix temps que de beneficiar-se del mite, encara existent en aquell any als EUA, de la Guerra Civil Espanyola. Però la guerra ja havia acabat, i es veu clarament que la productora no va pretendre fer cap cant-homenatge al bàndol perdedor -el que en realitat, és simplement el reflex de l'esperit de la novel·la.
Els conflictes al voltant de la producció de la pel·lícula donarien per a tot un documental. S'ha optat per apuntar-los i centrar-nos en la repercussió entre els brigadistes.
La influent crítica Pauline Kael va escriure anys després al The New Yorker: “Tot el món devia d'estar pensant que estava fent un clàssic... però el que van fer va ser marcat pels típics compromisos de Hollywood a més de les pressions polítiques dels espanyols i els catòlics (o les pors a aquestes pressions). La pel·lícula va acabar convertint-se en una cosa amorfa i confusa”.
|
|
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
|
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Herman Shumlin.
Guionista: Rober Buckner.
Actors principals: Charles Boyer, Lauren Bacall, Victor Francen, Wanda Hendrix, Peter Lorre i Katina Paxinou.
Productora: Warner Bros.
|
|
SINOPSI: Un enviat del govern espanyol durant la guerra (Octubre del 37) viatja a la Gran Bretanya amb la intenció d'impedir la venda de carbó al bàndol rebel. Coneix a una jove amb spleen i és perseguit per uns personatges misteriosos. Li roben el xec amb el qual havia de fer una contraoferta pel carbó, i a causa d’això es dirigeix a les mines on aconsegueix impedir la venda als nacionals.
|
|
COMENTARIS: Història rocambolesca en la qual la trama política està molt diluïda entre una història d'intriga mal construïda, inclosos els personatges (Lauren Bacall diu en les seves memòries no estar gens contenta amb el resultat, que no sabia com comportar-se a la manera d’una anglesa capritxosa). Ressalten els antagonistes, dolents dibuixats amb els traços més baixos (lladres, traïdors, assassins, especuladors...).
El més interessant és el final, des de l'escena del no-acord comercial amb els empresaris britànics -en la qual hi ha una forta crítica a la hipocresia de la no-intervenció- i, el discurs de Charles Boyer als miners, d'un ferm radicalisme.
Charles Boyer és la personificació del fracàs de la República: “Caballero de brillante armadura” li crida la traïdora moribunda.
La pel·lícula adapta una novel·la de Graham Green, que va escriure irritat després de la hipòcrita signatura del Tractat de Munich, que deixava la república espanyola a la seva sort.
|
|
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
|
Les Neus del Kilimanjaro (The Snows of Kilimanjaro) (EUA, 1952)
www.imdb.com/title/tt0045162
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Henry King
Guionista: Case Robinson
Actors principals: Gregory Peck, Ava Gardner, Susan Hayward.
Productor: Darryl F. Zanuck - 20th Century Fox
|
|
SINOPSI: Un escriptor moribund (encara que al final es recupera, no com al conte: cóm es moren els personatges de Hemingway!) recorda al peu del Kilimanjaro varis episodis de la seva vida, especialment, la seva relació amb una dóna que va abandonar a Espanya i a la qual, temps després, troba en els seus últims moments, ferida al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
|
|
COMENTARIS: La pel·lícula entrellaça de tal manera la vida, les novel·les, i el conte de Hemingway que l’escriptor, al veure el resultat final del film va dir la famosa frase: “Créia que havia venut els drets d’un conte, no de les meves obres completes”.
Important la seqüència de la batalla, on els republicans reben una forta ofensiva dels nacionals. Però el pes de la pel·lícula recau en el dramàtic encontre entre Peck i Ava –aquesta, mortalment ferida després de l’accident de l’ambulància que conduïa (clara referència a les voluntàries americanes)-, i en el tret que ell rep de part d’un oficial al creure’l desertor.
Ressalta el lacònic comentari d’un brigadista de Detroit, completament desencantat i, conseqüentment, crític amb els ideals que suposadament havien portat als voluntaris a Espanya.
La seqüència va passar sense problemes la censura espanyola, ja que aquesta s’havia aplicat amb eficàcia en el guió, que va aconseguir modificar amb la total acceptació de la 20th Century Fox.
|
|
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
|
Behold a Pale Horse – (Y llegó el día de la venganza) (EUA, 1964)
www.imdb.com/title/tt0057879
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Fred Zinnemann.
Guionista: J.P. Miller.
Actors principals: Gregory Peck, Anthony Quinn, Omark Shariff, Zia Mohyeddin i Mildred Dunnock.
Productora: Brentwood, Highland – Columbia.
|
|
SINOPSI: 20 años después de la Guerra Civil Española, en una pequeña ciudad del norte de España muere la madre de un guerrillero exiliado en Francia. Aprovechando el hecho, la Guardia civil se prepara para apresar al hijo que, presumiblemente, acudirá a ver a su madre.
Película sorprendentemente mala, teniendo en cuenta el espíritu que debía animar a sus creadores, y las cualidades de éstos. Guión pésimo. Música también mala. Sólo se salva la mágnifica fotografía en b/n de Jean Badal.
No se menciona a Franco en toda la película y apenas hay más comentarios políticos que los escogidos en los clips.Como en “El ángel vestido de rojo”, la figura del sacerdote que, de algún modo, cambia de bando, es lo más significativo moral y políticamente.
|
|
COMENTARIS: Rodada al sud de França i al País Basc francès, era una adaptació de la novel·la “Killing a Mouse On Sunday”, d’Emeric Pressburger, sorgida de la repercussió internacional que va tenir la notícia de la mort d’un dels últims maquis espanyols, Quico Sabaté, a les mans de la Guardia Civil.
El muntatge inicial, dels crèdits, és de “Mourir à Madrid”, de Fréderic Rossif. Un rètol anuncia que l’acció passa 20 anys després del final de la Guerra Civil Espanyola.
El govern espanyol va intentar que la pel·lícula no arribés a realitzar-se, fent arribar advertències prèvies a la productora i distribuïdora Columbia Pictures. No va poder impedir-ho i va sancionar l’empresa bloquejant la importació de pel·lícules de la filial espanyola. El bloqueig, que va costar a la Columbia dos milions i mig de dòlars es va aixecar a canvi de que la Columbia distribuís internacionalment un lot de les pel·lícules espanyoles d’“interès especial“: segons l’Ordre Ministerial del 19 d’agost de 1964, pel·lícules de “destacada ambició artística” o que “faciliten la incorporació professional de nous valors tècnics i artístics” (en la qual la cantera natural era l’Escola Oficial de Cinematografia). Els gestors-promotors d’aquesta legislació van ser Fraga, com a ministre, i J.M. García Escudero, com a director general. Aquest ja havia ocupat el mateix càrrec en 1952, a las ordres de l’integrista Arias Salgado. Precisament García Escudero va ser cessat pel seu talant jutjat excessivament liberal.
La sucursal de Columbia desapareixeria d’Espanya.
La pel·lícula no es va estrenar en Espanya fins el 1979, quan ja només va ser vista com una pel·lícula d’aventures i corroborava l’acomodació de qualsevol tema als models narratius i dramatúrgics dels gèneres comercials de Hollywood. En aquest cas el western de frontera, basat en l’antagonisme de dos homes d’armes separats per una protectora línea fronterera (Román Gubern).
|
|
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
|
|
| |
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director:Jaime Camino.
Guionista: Román Gubern, Jaime Camino i Alvah Bessie.
Actors principals: Mark Stevens, Manuela Vargas, Alvah Bessie i Paco Rabal.
Productora: Manuel Fernández Palacios. Pandora Films.
|
|
SINOPSI: Un antic brigadista nord-americà torna a Espanya 30 anys després de la Guerra Civil Espanyola per assistir a un congrés de medicina (és neuròleg). Busca antigues relacions, en especial una amant, de la que només en troba la seva filla. Torna a l’escenari de batalla a l’Ebre i descobreix que el present, altre vegada, el derrota.
|
|
COMENTARIS: Idea de Román Gubern. Guió de Román Gubern i Jaime Camino. Després s’hi va afegir Alvah Bessie, ex-guionista de Warner Bros de 1943 a 1945, posteriorment empresonat i inclòs en la llista negra. Com a escriptor mercenari, usaria el pseudònim de William Root.
Bessie va redactar tots els diàlegs en anglés dels 3 personatges nord-americans i va ajudar a definir al protagonista, inspirant-se en el metge canadenc Norman Bethune, que va treballar en Espanya i va ser l’inspirador de Heart of Spain. Interpreta, a més, el paper d’un altre doctor, curiosament d’ideologia contrària a la seva.
Espanya otra vez va ser la primera pel·lícula espanyola protagonitzada per un vençut de la Guerra Civil, que no concloïa en la submissió als vencedors, segons la consigna oficialista.
Utilitzant a vegades claus i situacions pròpies del melodrama, el film proposava en canvi una història profundament pessimista, que exposava la crisi de l’ex-brigadista, derrotat en 1939 i de nou en 1968, en un país on pervivia la dictadura mentre les tropes del seu país envaïen Vietnam.
Bona part de les imatges d’arxiu utilitzades pels flash-backs procedien del muntatge d’actualitats Éclair que Raymond Borde va realitzar a Toulouse, davant la impossibilitat d’obtenir-les de la Filmoteca espanyola.
La censura sobre el guió va ser molt severa. Per començar, va prohibir que el títol fos en anglés como hauria sigut natural tenint en compte la procedència del protagonista. A més, déia que “s’hauria d’evitar curosament tot allò que, d’una manera implícita o explícita, pogués suposar una referència o interpretació de la nostra guerra que no tingués un caràcter absolutament integrador, així com la presentació d’aspectes negatius de la vida espanyola actual als que pogués donar-se, dins del context de l’obra, un significat inconvenient.”
Alvah Bessie va escriure un llibre amb el mateix títol, en el que narra els avatars de producció de la pel·lícula, i manifesta un profund coneixement de la realitat política espanyola del moment.
|
|
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Sidney Pollack.
Guionista: Arthur Laurents.
Actors principals: Barbra Streisand, Robert Redford, Bradford Dillman i Lois Chiles.
Productora: Rastar Productions - Columbia Pictures.
|
SINOPSI: Història d’amor entre una estudiant molt polititzada i un escriptor banal que arriba a ser guionista de Hollywood y, després, de televisió. Amb el pas dels anys, les diferències de caràcter, principis i interessos, acabarà amb la relació.
|
COMENTARIS: La pel·lícula es una defensa claríssima del compromís polític. Katie passa de la Guerra Civil Espanyola a l’antibel·licisme, al comunisme, a la defensa per la candidatura Roosevelt, a la defensa de les llibertats contra la HUAC, dels drets civils, fins a la lluita contra la bomba atòmica.
“La pel·lícula inclou una tangencial referència a la Guerra Civil Espanyola, com a referència biogràfica i com a teló de fons històric en un film que s’inscriu en el cicle de nostàlgia generacional que, activat pel trauma vietnamita, es preguntava què es va fer d’aquella esquerra nord-americana, d’aquella esquerra derrotada finalment pel macartisme”. (Román Gubern).
|
| ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
FITXA TÈCNICA:
Director: Martin Ritt.
Guionista: Walter Bernstein.
Actors principals: Woody Allen, Zero Mostel, Michael Murphy i Herschel Bernardi.
Productora: Devon Company per a la Columbia Pictures.
|
|
SINOPSI: Un guionista a la Llista Negra busca a un amic per a vendre els seus guions a la televisió. L’amic desenvolupa la situació amb nous guionistes fins que la caça de bruixes l’atrapa a ell.
|
|
COMENTARIS: Comèdia molt sèria sobre el mal causat per la caça de bruixes, la pel·lícula va ser produïda per varis cineastes que havien estat a la Llista Negra: Ritt, Bernstein, Mostel…
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
5
5
